


L’altre dia vaig veure I am legend (2007), la pel·lícula de Francis Lawrence i protagonitzada per Will Smith. Basada en la novel·la del mateix títol de Richard Matheson, publicada el 1954, n’existeixen dos versions (que jo sàpiga) anteriors: L’Ultimo uomo della Terra (1965), de Ubaldo Dagona i Sindey Salkow, protagonitzada pel Vincent Price; i la traumada The Omega Man (1971) de Boris Sagal, i amb l’expert tirador Charlton Heston en el paper de Robert Neville. I dic traumada perquè, a banda de les referències a

La semana pasada tuve la mala suerte de ir al cine a ver Harry Potter and the Order of the Phoenix (David Yates, 2007), la cual, como ya viene siendo habitual, debió de estar pésimamente doblada al castellano. Digo que tuve mala suerte porque en un acto de inteligencia podría haber ido a ver 28 weeks later (Juan Carlos Fresnadillo, 2007), pero a pesar de la mala experiencia de ver Shrek the Third (Chris Millar, Raman Hui, 2007) aún no había aprendido la lección. Creo que puedo afirmar sin miedo a equivocarme que es la película más decepcionante en lo que va de año. Cualquiera que no haya leído el libro se encontrará totalmente perdido, sin entender qué narices hace Harry todas las noches en el despacho de Snape, ni por qué corta con Cho, ni quien ha hecho la profecía, entre otras cuestiones que no llego a entender por qué no aparecen en la película. Además de saltarse maravillas del libro como el profe centauro, o tergiversar el combate final sin ningún motivo inteligente ya que el libro de per se ya era satisfactoriamente cinematográfico. Por no hablar de la falta de pretensiones del conjunto, a este paso sólo se salvará Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (Alfonso Cuarón, 2004), la única en la que, creo que gracias a Cuarón, se pretendía hacer algo más que explicar exactamente lo mismo que en los libros. Como siempre los grandes salvadores de la película son Ralph Fiennes (Lord Voldemort), Gary Oldman (Sirius Black), Maggie Smith (Minerva McGonagall) y Michael Gambon (Albus Dumbledore), esta vez con la sorpresa de Imelda Staunton (Dolores Umbridge). Actorazos/as que dejan en ridículo las sobreactuaciones de Emma Watson (Hermione Granger no debería tener pelo de bruja en lugar de modelo?) y las mismas caras de masticar chicle (cliché?) de Rupert Grint (Ron Weasley).

Aquesta setmana he començat a descarregar els cinc primers capítols de Heroes doblats al català que hi ha a l’emule. Crec que m’agradarà perquè salta a la vista que es tracta d’una sèrie que, d’una manera o d’una altra, està inspirada pel Watchmen d’Allan Moore i Dave Gibbons. I allà on van els Watchmen va l’Adam.

1.- Spiderman 3 està a la meva llista de les pitjors pel·lícules de la història del cinema.
