Adam Carnage

The time has come!

Tue, 12 Aug 2008 14:46:53 GMT

Queden menys de 24 hores.

(s)AIN'T

Wed, 20 Feb 2008 21:17:32 GMT

I like Shrek

Tue, 25 Dec 2007 19:02:25 GMT

L’altre dia vaig veure I am legend (2007), la pel·lícula de Francis Lawrence i protagonitzada per Will Smith. Basada en la novel·la del mateix títol de Richard Matheson, publicada el 1954, n’existeixen dos versions (que jo sàpiga) anteriors: L’Ultimo uomo della Terra (1965), de Ubaldo Dagona i Sindey Salkow, protagonitzada pel Vincent Price; i la traumada The Omega Man (1971) de Boris Sagal, i amb l’expert tirador Charlton Heston en el paper de Robert Neville. I dic traumada perquè, a banda de les referències a la Guerra Freda de rigor, els vampirs de la novel·la o de la versió del 1965 es van substituir per una mena de secta vestida de negre que s’anomena “The Family” en una estranya referència a la família Manson que feia escassament dos anys (1969) havia protagonitzat una sèrie d’assassinats.

Tornant a la versió del 2007, he de dir que us la recomano perquè és un producte bastant complert i on s’ha fet un important esforç per actualitzar i contextualitzar en l’actualitat els continguts de l’original. És una bona opció si després de veure REC (Balagueró, Plaza, 2007) us ha quedat un mal sabor de boca. A mi em va agradat especialment l’escena en que busca a la Sam i la de la trampa. A més és un paper que ajuda i molt a treure de la mediocritat interpretativa en que estava encasellat el Will Smith, que senzillament ho broda.

El fotut d’aquestes pel·lícules és veure el malament que envelleixen, perquè probablement la dècada que ve ja n’haurem de fer un nou remake ja que els continguts estaran totalment desfasats. Fa molta gràcia veure els vampirs de la del 1965 a pas de mort vivent, vestits amb roba estripada, plens de pols, armats amb pals i pedres, però que es derroten amb alls, estaques i miralls. I encara més gràcia fan els de la secta mutant del 1971 amb túniques negres i ulleres de sol, una espècie de gòtics que rebutgen a la tecnologia moderna però que no s’estan de fabricar catapultes. En fi, com diria en Neville, “I like Shrek”.

El millor: nosaltres som la causa del nostre final com a espècie.

El pitjor: poques reflexions sobre els temes apocalíptics que evoca.

Zombie Apocalypse

Sat, 08 Sep 2007 15:11:31 GMT

Kids are united!

Mon, 27 Aug 2007 11:11:56 GMT

Tercera temporada de Prison Break, segona d'Heroes i quarta de House. God Bless America.

A Place To Hide

Wed, 25 Jul 2007 10:49:56 GMT

Ahir vaig acabar de llegir Harry Potter and the Deathly Hallows (J. K. Rowling 2007). No spoilers, don’t worry. Només diré que em va sorprendre el nivell de crueltat que assoleix el llibre, amb més morts que tots els altres llibres de la saga junts. També afegiré que m’ha semblat un final molt digne i adequat per al univers Harry Potter, així que puc dir que, en general, he quedat satisfet. De totes maneres continuo sostenint que Sirius Black és un personatge brillant i interessantíssim però que, en canvi, està horriblement desaprofitat.

Em sento una mica brut d’haver-lo llegit a tanta velocitat. Suposo que més endavant ja el tornaré a repassar, així com tota la saga, amb més calma i sense l’ànsia de saber el final de la història. Recordo que en algun lloc vaig llegir que el Woody Allen deia alguna cosa així com: “I took a speed reading course and read War and Peace in twenty minutes. It involves Russia.” No és el cas però una mica sí que em fa sentir com si no hagués estat prou llaminer i no l’hagués gaudit amb prou calma. Així que, a aquelles i aquells que encara no l’hagueu acabat però que us moriu de ganes de saber el final, poseu un punt de llibre entre les pàgines que esteu llegint, tanqueu-lo, deixeu-lo sobre la tauleta de nit i reflexioneu. “Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.”

No Remorse

Mon, 16 Jul 2007 15:06:51 GMT

La semana pasada tuve la mala suerte de ir al cine a ver Harry Potter and the Order of the Phoenix (David Yates, 2007), la cual, como ya viene siendo habitual, debió de estar pésimamente doblada al castellano. Digo que tuve mala suerte porque en un acto de inteligencia podría haber ido a ver 28 weeks later (Juan Carlos Fresnadillo, 2007), pero a pesar de la mala experiencia de ver Shrek the Third (Chris Millar, Raman Hui, 2007) aún no había aprendido la lección. Creo que puedo afirmar sin miedo a equivocarme que es la película más decepcionante en lo que va de año. Cualquiera que no haya leído el libro se encontrará totalmente perdido, sin entender qué narices hace Harry todas las noches en el despacho de Snape, ni por qué corta con Cho, ni quien ha hecho la profecía, entre otras cuestiones que no llego a entender por qué no aparecen en la película. Además de saltarse maravillas del libro como el profe centauro, o tergiversar el combate final sin ningún motivo inteligente ya que el libro de per se ya era satisfactoriamente cinematográfico. Por no hablar de la falta de pretensiones del conjunto, a este paso sólo se salvará Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (Alfonso Cuarón, 2004), la única en la que, creo que gracias a Cuarón, se pretendía hacer algo más que explicar exactamente lo mismo que en los libros. Como siempre los grandes salvadores de la película son Ralph Fiennes (Lord Voldemort), Gary Oldman (Sirius Black), Maggie Smith (Minerva McGonagall) y Michael Gambon (Albus Dumbledore), esta vez con la sorpresa de Imelda Staunton (Dolores Umbridge). Actorazos/as que dejan en ridículo las sobreactuaciones de Emma Watson (Hermione Granger no debería tener pelo de bruja en lugar de modelo?) y las mismas caras de masticar chicle (cliché?) de Rupert Grint (Ron Weasley).

Your Uniform (Does Not Impress Me!)

Tue, 10 Jul 2007 22:02:56 GMT

Aquesta setmana he començat a descarregar els cinc primers capítols de Heroes doblats al català que hi ha a l’emule. Crec que m’agradarà perquè salta a la vista que es tracta d’una sèrie que, d’una manera o d’una altra, està inspirada pel Watchmen d’Allan Moore i Dave Gibbons. I allà on van els Watchmen va l’Adam.

Com que l’emule és avui en dia el que en el seu temps era la carpeta amb adhesius de grups de música o el casset ple de cançons desconegudes, doncs us posaré al dia d’altres coses artístiques i frikis que també s’estan baixant en aquest precís instant. En primer lloc i a tota velocitat hi ha Gwoemul (2006), de Joon-ho Bong, aquí i allà traduïda com a The host. He llegit en alguns llocs que està a l’altura de Jaws (1975), de Steven Spielberg, i el tràiler em va ajudar a convèncer-me. Abans que els de l’SGAE posin el crit al cel tinc que dir que en realitat es tracta d’una còpia legítima d’una pel·lícula que posseeixo i que ha pagat el cànon de merda corresponent. Si no els hi agrada els invito a que la vegem junts algun dia, només cal que es passin per casa meva i llestos. A vegades ocorre que casualment no la trobo, però la vida està plena de casualitats, oi? Continuant amb la meva descàrrega totalment legal de còpies de seguretat estic en ple periple nostàlgic esperant que es completi el primer capítol de Beast Wars, i els quatre còmics editats sota el segell IDW d’aquesta sèrie dels (últimament) populars Transformers. Poden ser penosos, ridículs, mal fets, i amb guions previsibles, però la nostàlgia infantil és un dels poders que mou el món. Almenys el meu món. Respecte a les descarregues musicals, tinc una mica encallat des de fa uns dies el 9.0 Live (2005) dels Slipknot, i avui hi he afegit el Batten the hatches (2007) de la Jenny Owen Youngs. El primer és un directe dels de Des Moines gravat des de Dallas a Tokyo. El segon és el primer àlbum de la Jenny que es mou en les turbulentes aigües del folk rock novaiorquès. Això és tot. De moment.

"Kiss me it will heal but it won't forget"

Fri, 25 May 2007 15:10:09 GMT

S'ha de veure i escoltar així que aquí el teniu. // Se tiene que ver y escuchar así que aquí lo tenéis.

L'àlbum surt el dia 5 de juny i es titula EAT ME, DRINK ME. Està ple de referències brillantes a Alice in Wonderland o Lolita (el llibre del Nabokov del 1955 i la peli del Kubrick del 1962). Potser no és el seu millor àlbum però crec que és el millor que podia treure ara. // El álbum sale el día 5 de junio y se titula EAT ME, DRINK ME. Está lleno de referencias brillantes a Alice in Wonderland o Lolita (el libro de Nabokov de 1955 y la peli de Kubrick de 1962). Quizás no es su mejor álbum pero creo que es el mejor que podía sacar ahora.

Per a la ressenya tindreu que esperar més. // Para la reseña tendréis que esperar más.

Per a més informació // Para más información:

http://www.marilynmanson.com/

http://www.marilynmansonvault.com/

This is the new shit

Mon, 07 May 2007 18:14:36 GMT

1.- Spiderman 3 està a la meva llista de les pitjors pel·lícules de la història del cinema.

Balls i cants més propis d’un musical. Disseny de personatges mediocre. Destrucció absoluta del potencial narratiu de la història. I el que em refot més: tothom plora. Des del Venom al Green Goblin Jr. Ridícul, absurd i esperpèntic. Si us pica la curiositat: emule.

2.- 300 és una excel·lent pel·lícula, i m’importa ben poc que no sigui fidel ni al còmic ni a la història. Per a mi, i per entendre’ns, està més a prop de Star Wars que no de Letters from Iwo Jima.

3.- The hills have eyes (2006) és una pel·lícula molt bona, però és una pel·lícula amb un discurs ultraconservador abominable (ho dic perquè sembla que ningú se n’hagi adonat). Tot i això no deixa de ser una pel·lícula excel·lent.

This is the new shit (spanish)

1.- Spiderman 3 está en mi lista de las peores películas de la historia del cinema. Bailes y cantos más propios de un musical. Diseño de personajes mediocre. Destrucción absoluta del potencial narrativo de la historia. Y lo que me jode más: todo el mundo llora. Desde Venos al Green Goblin Jr. Ridículo, absurdo y esperpéntico. Si os pica la curiosidad: emule.

2.- 300 es una excelente película, y me importa bien poco que no sea fiel ni al cómic ni a la historia. Para mí, y para entendernos, está más cerca de Star Wars que no de Letters from Iwo Jima.

3.- The hills have eyes (2006) es una película muy buena, pero es una película con un discurso ultraconservador (lo digo porque parece que nadie se ha dado cuenta). Aún así no deja de ser una película excelente.

Art is a BANG!!!

Fri, 27 Apr 2007 14:46:40 GMT

Tararan, tararan, tararantantantantantantantantantantantantantan!!!

Tararantararantararantantan Tararantararantararantantan Tararantararantararantantan tararaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan Tararantararantararantantan!

Taaantaaatan tantantirorirorirorirooooooo xim pom xim pom xim pom!!!

http://adamdeldesert.deviantart.com/

Hey megalomaniac!

Sat, 07 Oct 2006 16:00:05 GMT

L’altre dia estava preparant un espectacle de clausura per a cert festival. L’espectacle al final no es va realitzar per diversos motius que ara no venen al cas i en vam fer un altre. El cas és que per a realitzar-lo necessitàvem fotografies de dictadors diversos.

Sí, sí, d’aquelles nefastes, corruptes, dèspotes, inhumanes i molestes criatures que en algun moment o altre de la història de la humanitat es van fer amb el control del poder estatal. Tan hi fa si mitjançant unes eleccions amanerades o via insurrecció militar. En fi, que en tot un matí de feina, i anant ràpid, tan sols vaig poder aconseguir les fotografies dels dictadors del continent africà. I no perquè no en trobés, sinó perquè hi havia tal quantitat de dictadors que no hi havia manera d’acabar. Aquí us deixo la llista. El trist és que jo encara en tinc alguns per afegir-hi. Per acabar us recomano aquest videoclip del grup Incubus. La cançó es diu "Megalomaniac" i la direcció és de la brillant Floria Sigismondi.

El otro día estaba preparando un espectáculo de clausura de cierto festival. El espectáculo al final no se realizó por diversos motivos que ahora no vienen a cuento y hicimos otro. El caso es que para realizarlo necesitábamos fotografías de dictadores diversos. Sí, sí, de esas nefastas, corruptas, déspotas, inhumanas y molestas criaturas que en algún u otro momento de la historia de la humanidad se hicieron con el control del poder estatal. No importa si mediante unas elecciones manipuladas o vía insurrección militar. En fin, que en toda una mañana de faena, y yendo rápido, tan solo pude conseguir las fotografías de los dictadores del continente africano. Y no porqué no encontrara, sino porqué había tal cantidad de dictadores que no había forma de terminar. Aquí os dejo la lista. Lo triste es que yo aún tengo algunos para añadir. Para terminar os recomiendo este videoclip del grupo Incubus. La canción se llama "Megalomaniac" y la dirección es de la brillante Floria Sigismondi.

A mere distraction... Shall I continue my meal?

Wed, 26 Jul 2006 16:09:48 GMT

Estic despertant d’una llarga letargia creativa causada d’una banda, pel trencament amb la J. i, de l’altra, la immensa quantitat de feina acumulada.

Cèl·lula a cèl·lula el meu organisme és el mateix, però jo diria que en l’interior de la meva psique hi ha quelcom que ha canviat radicalment. Ara tinc ànsies de canviar algunes preceptes, lleis que m’havia imposat, i obrir-me a noves mentalitats i actituds. Això està en relació amb el que un professor crec que en va dir “l’arrogància del historiador”. Resumidament vindria a dir: com que els historiadors coneixem com funciona la realitat social i n’estudiem els mecanismes (en el temps) doncs ens creiem superiors en coneixements i tendim a tractar a la resta de persones amb certa pedanteria. O com si posseíssim la veritat absoluta, el qual encara és pitjor perquè com a científics hauríem de tenir molt clar que tota ciència és perfectible i en constant revisió. El cas és que m’he proposat ser més humil i procurar escoltar més als altres, d’una forma més reflexiva. I també estic intentant mentir i divagar tant com puc. M’explico. Els xinesos i japonesos no usen mai afirmacions taxatives, gairebé no parlen dient “sí” i “no”, prefereixen parlar de forma més imprecisa, de manera que diguin el que diguin sempre puguin tornar enrere. Usen “m’agrada”, “molt bé”, “interessant”, “ho tindré en compte”, “d’acord”, “correcte”, en definitiva una terminologia que no els compromet obertament. Per acabar, tot això és perquè miraré de no confiar-me tant i, de mica en mica, absorbiré allò que em sembli digne d’ésser absorbit per així, fent un símil dragonballenc, aconseguir “la perfecció del cos”.

Estoy despertando de un largo letargo creativo causado de un lado, por la rotura con la J., y, del otro, la inmensa cantidad de trabajo acumulado. Célula a célula mi organismo es el mismo, pero yo diría que en el interior de mi psique hay algo que ha cambiado radicalmente. Ahora tengo ansias de cambiar algunos preceptos, leyes que me había impuesto, y abrirme a nuevas mentalidades y actitudes. Esto está en relación con lo que un profesor creo que llamó “la arrogancia del historiador”. Resumidamente vendría a decir: como los historiadores conocemos como funciona la realidad social y estudiamos sus mecanismos (en el tiempo) pues nos creemos superiores en conocimientos y tendemos a tratar al resto de personas con cierta pedantería. O como si poseyéramos la verdad absoluta, lo cual es aún peor porqué como científicos tendríamos que tener muy claro que toda ciencia es perfectible y en constante revisión. El caso es que me he propuesto ser más humilde y procurar escuchar más a los demás, de un modo más reflexivo. Y también estoy intentando mentir y divagar tanto como puedo. Me explico. Los chinos y japoneses no usan nunca afirmaciones taxativas, casi no hablan diciendo “sí” y “no”, prefieren hablar de forma más imprecisa, así que digan lo que digan siempre pueden volver atrás. Usan “me gusta”, “muy bien”, “interesante”, “lo tendré en cuenta”, “de acuerdo”, “correcto”, en definitiva una terminología que no los compromete abiertamente. Para terminar, todo esto es porqué miraré de no confiarme tanto y, poco a poco, absorberé lo que me parezca digno de ser absorbido para así, haciendo un símil dragonballenco, conseguir “la perfección del cuerpo”.

Death Warrant Sexual Division

Sat, 11 Mar 2006 12:11:31 GMT

Estaba pensando en mutilar una tableta de chocolate cuando me di cuenta que hacía relativamente poco que no actualizaba el LJ así que cualquier parecido con la no-realidad es puta coincidencia.

“What lurks on channel X?” se preguntaba mi buen amigo Rob Zombie. A ver, para empezar quiero disculparme ante mi club de fans online por mis inconstantes actualizaciones. A ver si consigo seguir así durante mucho tiempo. Me favorece. En segundo lugar... bien, en realidad no hay nada en segundo lugar XDDD

Entre Estatuts (30 septiembre) y estatutets (lo que queda XD), 11 de marzo (hoy, contra la violencia: cultura), infinidad de tarea hecha y por hacer, intentos fracasados de rotura emocional (me seduce XD) y alguna que otra iluminación artística, me encuentro yo.

La verdad es que tengo bastantes cosas que contaros.

He visto Dogville, La sombra del vampiro, The Ring (american-puagh-version), y creo que eso es todo en el campo cinematográfico.

De Dogville decir que es una Obra Maestra en mayúsculas y que ya estáis corriendo tod@s al videoclub. Nicole no me parece ni la mujer más guapa del mundo ni la más lista, pero sí una excelentísima actriz. Y su papel en Dogville se sale, desde su capacidad de convertirse en la heroína de tragedia griega al poder de hacerme sentir violado. Como suele pasar en las maravillas del cine esta película se mueve entre la belleza y la violencia extremas.

La sombra del vampiro es un producto atípico. Al principio me pareció un poco chapucera, pero luego te das cuenta de la complejidad del mensaje y del valor experimental del producto. Tenéis que verla en original y oír, ver y oler la sobrecogedora actuación de Willem Dafoe.

The Ring (american-puagh-version) es una mala fotocopia de la película original japonesa. Mientras que la segunda te hace temblar durante un mes y medio, la primera no pasa de ser un subproducto, aparentemente más elaborado, pero, en realidad, más simple, menos cuidada en ciertos aspectos estéticos y con un tono surrealista que, en mi opinión, sobra y mucho. Eso sí, si tenéis que ver la japonesa: no lo hagáis sol@s! XDDD

El sábado pasado fui a disfrutar del concierto que los fineses-finlandeses HIM que ofrecían en la sala Razzmatazz de Barcelona. El concierto en sí estuvo bien, aunque un poco corto (1:20). El problema, como viene siendo habitual, es el público. No se si me encuentro en mitad de un conflicto generacional pero que esas crías pseudopijas que van al concierto porqué “Valo es super wapooo” y me sueltan subnormaladas como “No grites que no les oigo” o “No me empujes que me ahogo” me parecen despreciables. A ver:

1.- Eso no era un concierto de las Spice.

2.- Has visto las camisetas que llevan los del grupo? Iron Maiden, Motorhead, Type O Negative, etc.

3.- Dejo de gritar... yo y toda la sala?

4.- Dejo de empujar... yo y toda la sala?

5.- No me llegas ni a la altura del hombro, no te intentes colar porqué te aplasto cuándo y cómo quiero.

6.- No me molesta que estés aquí disfrutando del concierto a tu manera, pero no pretendas que yo no me lo pase bien porqué tu quieras tirarle las bragas al cantante.

Love can be as cold as ice, a one way ticket to endless sorrow, an empire of gentle hate, today without tomorrow.

She wasn't

Wed, 01 Mar 2006 18:10:29 GMT

There's not much going on today.
I'm really bored, it's getting late.
What happened to my Saturday?
Monday's coming, the day I hate.

Sit on the bed alone, staring at the phone.
She wasn't what I wanted, what I thought, no.
She wouldn't even open up the door.
She never made me feel like I was special.
She isn't really what I'm looking for.

This is when I start to bite my nails.
And clean my room when all else fails.
I think it's time for me to bail.
This point of view is getting stale.

Sit on the bed alone, staring at the phone.
She wasn't what I wanted, what I thought, no.
She wouldn't even open up the door.
She never made me feel like I was special.
She isn't really what I'm looking for.

Na na na na na, we've all got choices.
Na na na na, we've all got voices.
Na na na na na, stand up make some noise.
Na na na na, stand up make some noise.

Sit on the bed alone, staring at the phone.
She wasn't what I wanted, what I thought, no.
She wouldn't even open up the door.
She never made me feel like I was special.
She isn't really what I'm looking for.
She wasn't what I wanted, what I thought, no.
She wouldn't even open up the door.
She never made me feel like I was special.
Like I was special, cuz I'm special.

Na na na na na.

Hey Mr. Superstar

Mon, 09 Jan 2006 18:36:29 GMT

Justo cuando la humanidad creía haberse desecho del principal mal que lo afectaba (osease, yo) el susodicho “escoriaaaa!” volvió de las profundidades del abismo antinavideño para escupir al resto de pobladores en la cara. Eh aquí YO, subproducto friki, fanboy y ludópata. Y eh aquí USTEDES, público de este, mi espectáculo narcotico, que les ayuda a hacer su vida más llevadera. He vuelto, no tan bruscamente como lo hizo Arnold en Terminator, pero igualmente apoteósico MUWHAHAHAHAHAHAHHAHAHHAHAHAHAH /mode of megalomaniac: off

Justament quan la humanitat es creia haver-se desfet del principal mal que l’afectava (o sigui, jo) l’anomenat “escòriaaa!” tornà de les profunditat del l’abisme antinadalenc per a escopir a la resta de pobladors a la cara. Heus aquí JO, subproducte friki, fanboy i ludòpata. I heus aquí VOSTÈS, públic d’aquest, el meu espectacle narcòtic, que els ajuda a fer la seva vida més suportable. He tornat, no tan bruscament com ho féu Arnold a Terminator, però igualment apoteòsic MUWHAHAHAHAHAHAHHAHAHHAHAHAHAH /mode of megalomaniac: off

There's no solution

Sat, 10 Dec 2005 12:41:02 GMT

Pero cómo cojones quereis que me quede en LJ cuando GJ ofrece la posibilidad de uploadear 2000 avatares?????
OMG, OMG! OMG¡

Pero com collons voleu que em quedi a l'LJ quan GJ ofereix la possibilitat d'uploadejar 2000 avatars?????OMG, OMG! OMG¡

Something Beautiful

Thu, 06 Oct 2005 21:37:18 GMT

Muchas gracias a Hell, k graaaande eres joer, nuestros gustos animeros y musicales son muy parecidos^^; Dida, ya sabes, a posteador madrugador mal felicitador XDDD, graciaaas; xeneizes, tocayo mansoniano y nightwishero! XD aciaaas; a_luna, gran grupo y gran cancion, thx^^; Karmen, graciaaaaas^^; LILA, gran frase^^; Diegus, thanks a loooot^^; Pialotta, has visto un lindo gatito? XD, aciaaas^^; DasYuden, gran tema si señor thx^^; TUKY, muxas gracias XD ^^; Jamón, graciaaas^^; Herea, frikiiii XD a ver si estrenan Watchmen :P acias^^; mavimoon, muchaas graaaaciasss^^; Kaa, moltíííííííííííssimeeeeeees graaaacieeeeeees^__^; mayharris, muchaaas graciaaas^^ cuelga la canción en el grupo yahoooooo XD; El_Perro, canción solo para mi wow, tnkssss^^; lyra gracias of the doom XD ^^; Júbilo OMG es Gaara of the desert!!! ;___; adoremosleeeee, muchaaas graciaaas^^; Anakin Skywalker, como k más pekeño? ¬¬ dinos tu verdadera edad! confiesa k tienes 23 mwuaahahhah ehm, graciaas^^; Buttercup, k graaande ;___; calabazo sospechosa dices? XD k tu eras d mi edad? kien dijo eso? yo? *se va silvando* XDDD muchas graaaaaaaciaaaaaas^____^; CyberPunk, muchaaas graciaaas ^^; kistesu, thanks of the deaaaath ^^; Bumarflax, no hace falta decir k has acertado de lleno en la canción verdad? XDD aciasss^^; carnivalilla, muchas graciaaaaaa^^; como cansa esto XDDD; Punk girl, joer k graaaande eres ;___; ñp k escribiste me emocionó, soy un ñoño XD, k gran dia fue sin duda, lava la camiseta XD, y yo tb espero continuar estando jennial XD, muchas graciaaaaaaaaas^____^; locutus001, eso kiere decir k me odias XD aciaas^^; FlaanSraapt, muchas graciaaas^^; koko, buena pregunta XD, aciaaaaas^^; y Gamuli, k grande es tu hermana joder XDDD muchaaaaaaas graciaaaaas^^. Y tambien muchas gracias a kienkiera k me haya olvidado ^^U

Adam in Wonderland

Sun, 02 Oct 2005 20:09:59 GMT

"Cap a aquesta direcció", va dir el gat alçant la seva pota dreta, "hi viu un Barreter, i en aquella altra (movent l'altra pota), hi viu una Llebre de Març. Pots visitar el que vulguis: tots dos són bojos."

"Però jo no tinc pas ganes d'estar entre bojos", va observar l'Alícia.

"Oh, no hi pots pas fer res, tu", va dir el Gat; "tots som bojos, aquí: jo sóc boig i tu ets boja."

"¿Com ho saps, que sóc boja?", va dir l'Alícia.

"Segur que ho ets; si no, no hauries pas vingut aquí."

Lewis CARROLL, Alícia al país de les meravelles, Empúries, 2005, p.68