Tornant a la versió del 2007, he de dir que us la recomano perquè és un producte bastant complert i on s’ha fet un important esforç per actualitzar i contextualitzar en l’actualitat els continguts de l’original. És una bona opció si després de veure REC (Balagueró, Plaza, 2007) us ha quedat un mal sabor de boca. A mi em va agradat especialment l’escena en que busca a la Sam i la de la trampa. A més és un paper que ajuda i molt a treure de la mediocritat interpretativa en que estava encasellat el Will Smith, que senzillament ho broda.

            El fotut d’aquestes pel·lícules és veure el malament que envelleixen, perquè probablement la dècada que ve ja n’haurem de fer un nou remake ja que els continguts estaran totalment desfasats. Fa molta gràcia veure els vampirs de la del 1965 a pas de mort vivent, vestits amb roba estripada, plens de pols, armats amb pals i pedres, però que es derroten amb alls, estaques i miralls. I encara més gràcia fan els de la secta mutant del 1971 amb túniques negres i ulleres de sol, una espècie de gòtics que rebutgen a la tecnologia moderna però que no s’estan de fabricar catapultes. En fi, com diria en Neville, “I like Shrek”.

            El millor: nosaltres som la causa del nostre final com a espècie.

            El pitjor: poques reflexions sobre els temes apocalíptics que evoca.